Poc després que una carretera travessi el riu Chambal, l’únic veritablement permanent de l’estat del Rajasthan i que recorre zones gairebé inexplorades, s’arriba a un poble amb encant que hem pogut gaudir pràcticament en exclusiva.
A Bundi es pot desaparèixer sense ser trobat. Carrerons pintats de blau i petits temples a joc s’enfilen fins a un vell i majestuós palau força descuidat.
Des de les muralles que ressegueixen el relleu de les muntanyes, una bona colla de micos semblen jugar a fer de guardians.
A poc menys de dues horetes en moto estil “vespino” (punxada i reparació inclosa) hi ha una de les diverses cascades de la zona. La de Rameshwar no estava en el seu millor moment però la incloem en la nostra recerca.
Vam tenir un moment decebedor mentre llegíem que el Barça contra l’etern rival es retransmetia arreu del món, excepte la nostra Índia.
De camí cap el nostre següent refugi, el conductor de l'autobús va respectar també el tall de carretera que, pacíficament, protagonitzaven algunes manifestants.
PUSHKAR
A Pushkar s’hi està molt bé. Ja en vam parlar en algun post anterior. És un punt de trobada per milers i milers de visitants curiosos, viatgers espirituals i comerciants que compren gènere. Compartir conversa amb alguns d’ells forma part d’aquest aprenentatge que vivim.
Aquí va resultar del tot impossible no seguir una estricta dieta vegetariana que, a més, també va molt bé per la butxaca.
No ens en vam poder estar de retratar-ho.
Tot això ens encanta, però tenim el gran desig de veure el mar. Fins a l'estat de Goa ens separen més de 1.800 quilòmetres. Caldrà prendre-s’ho amb molta calma.
