21 de març del 2010

KERALA, ÚLTIMA ESTACIÓ

Ja fa temps que molts occidentals trepitgen aquestes terres situades entre el mar d’Aràbia i els “Western Ghates”, una cadena de muntanyes paral•leles a la costa que de sud a nord avancen al llarg d’uns 1500 quilòmetres, des del Cap de Comorín, l’extrem sud de l’Índia, fins l’estat de Gujarat.

Kochi
Diversos imperis i cultures han deixat la seva herència en aquesta ciutat que aplega una zona peninsular i un conjunt d’illes properes. Hi ha barris tranquils i mandrosos on encara es respira una certa prosperitat que ve de lluny, doncs portuguesos, holandesos i britànics hi van fer colònia en èpoques passades.
L’espectacle que en el riu dibuixen les xarxes que introduïren els mercaders xinesos el segle XV és captivador.


Són estructures immenses i molt rudimentàries construïdes amb troncs d’arbre, cordes velles que els lliguen i unes pedres enormes que fan de contrapès per alçar la xarxa plena de peixos que belluguen atrapats i volen tornar a l’aigua. És una feina dura, molt física, i un cop de mà sempre va bé.


Una barreja de teatre , música i dansa amb una bona dosi de maquillatge configura l’art del Kathakali, una antiga tradició que encara es representa en alguns teatres de diverses ciutats de l’estat. Se’ns va fer llarg i pesat però bé havíem de provar-ho.



Varkala
A Varkala hi volíem aprendre ioga. Pel que ens havien dit i havíem llegit, les seves platges sota els penya-segats serien un lloc ideal per iniciar-nos-hi. Ens va decebre molt trobar-ho tot tan preparat per rebre turistes que res els sembla car. Pel que fa al ioga, ens ha agradat aprendre’n el més bàsic i, a poc a poc, anirem practicant per fer-ho més bé.



Munnar
A l’interior, entre muntanyes, apareix aquest poblet que ens va fer oblidar per uns dies la intensa i sufocant calor que arrossegàvem de fa temps. Però el més bonic a Munnar és l’entorn. Innombrables plantacions de te vesteixen les muntanyes i decoren el paisatge. Semblen enormes catifes verdes enmig de la natura. Quin gaudi perdre’s voltant per camins inacabables plens de verd.




Thiruvananthapuram
Els nostres dies a l’Índia s’acaben a la capital de Kerala, una ciutat gran, orgullosa i molt seva on no hi ha gran cosa a fer. Així doncs, no ens hem pogut deixar el millor pel final.
Això sí, aquí s’hi troba el zoo més gran de l’Índia i vam aprofitar per fer-hi una visita i reviure moments d’infantesa.


També vam apropar-nos a un sorprenent centre de rehabilitació de cocodrils en una de les tantes reserves naturals que farceixen aquest territori, paratges on contemplar-hi vida salvatge.




Kanyakumari
Fent una incursió a l’estat veí de Tamil Nadu, el nostre darrer trajecte en tren, vam arribar al Cap de Comorín, el finisterre i punt de trobada de l’oceà Índic, el mar d’Aràbia i el golf de Mannar.




Ens acomiadem de l’Índia i ens acomiadem també de tots vosaltres. Ens ha agradat viure-la en companyia vostra, buscant les imatges i les paraules precises que expliquen el nostre pas per alguns d’aquests racons que hem tingut la sort de descobrir i gaudir, intensament.
I és que a través d’aquest bloc hem volgut traslladar-vos petites estones del viatge. No ens ha estat senzill fer-vos arribar algunes vivències i, de ben segur, s’han perdut formes i missatges pel camí que amb el temps esperem anar recuperant.
Amb aquest post, doncs, arribem al final d’un trajecte que hem volgut anar compartint. Marxem de l’Índia amb la motxilla ben plena i, a poc a poc, anirem desfent aquest equipatge tan valuós. Han estat dies profitosos, plens d’aprenentatge i creixement, i estem contents, molt contents. No sabem quan trigarem a desembolcallar cada record, cada instant, cada vivència... però no ens amoïna massa, tot arriba. Mentrestant anirem cercant noves miríades en altres destins llunyans i ja us direm el què a l’arribada.


Una forta abraçada i moltíssimes gràcies!