UN TASTET D’UTTAR PRADESH

Agra

Sens dubte, el Taj Mahal és el monument més famós d’Índia. El poeta Rabindranath Tagore el descrivia com “una llàgrima en el rostre de l’eternitat”. El seu origen neix en el desig de l’emperador Sha Yahan de dedicar a la memòria de la seva segona esposa, Mumtaz Mahal, que morí durant el part del seu catorzè fill, l’any 1631. A la seva mort, el 1666, hi fou enterrat al costat de la seva estimada.

Tot i això, Agra és quelcom més... una ciutat industrial, contaminada, enorme i desgavellada. Al voltant de la meravella del Taj Mahal s’apleguen barriades pobres, creant un contrast difícil d’explicar.

Varanasi

La ciutat de Shiva és un dels llocs més sagrats del país. Abans anomenada Benarés (on l’essència de la vida (ras) està sempre a punt (Bana)) i Kashi (ciutat de la vida), el seu actual nom prové dels rius Varuna i Asi, que aquí conflueixen. També és coneguda com “la ciutat de la bona mort”. I és que Shiva recita a l’orella dels difunts el vers sagrat (moksa) que concedeix l’alliberació del cicle de naixements i morts.

És una de les ciutats vives més antigues del món, doncs està habitada des de fa més de 3.000 anys.

La ciutat és el cor de l’univers hindú, lloc de contacte entre el pla físic i l’espiritual, i el Ganges, un riu de salvació, símbol de l’esperança constant per les generacions passades, presents i futures.

Màgica i impactant, a voltes esfereidora, és un lloc on els rituals de vida i mort més íntims són celebrats a la vista de tots, en els famosos ghats.

Varanasi s’ha d’aprendre a estimar. A primer cop d’ull, desorientat, només hi veus misèria i brutícia. La segona mirada ja és més tranquil·la. En pocs dies l’atracció és tan forta que costa deixar-la enrere. La vitalitat que desprèn se’ns ha ben encomanat i el senyor metge ens ha receptat uns dies de repòs. Khajuraho pot ser un bon destí.

DESCOBRINT EL RAJASTHAN BY "EMBASSADOR”

Inundada de grans ciutats imperials, el Rajasthan ens ensenya els seus contrastos. Enormes extensions desèrtiques travessades per minúscules carreteres on hi tenen prioritat una inversemblant varietat d’animals: vaques, bous, cabres i ovelles, porcs, gossos i gats, ocells, gallines i ànecs, micos, camells, cavalls, ases, elefants, esquirols i fins i tot algunes daines i altres animals que no havíem vist mai i que en desconeixem el nom.

També les jungles i les reserves naturals hi son presents al Rajhastan. Tigres, búfals i cocodrils hi conviuen amb força discreció.

Aquí també hem tingut la sort de visitar pobles Vishnois, característics per una accentuada austeritat, el respecte a la natura i a tradicions ancestrals. I és que les zones rurals donen una pinzellada molt familiar a aquest encantador escenari.

Els vius colors de la vida quotidiana del Rajhastan contrasten amb la monotonia del desert. Els carrers estan plens de saris pintorescs, mocadors brillants i virolats turbants. El color del turbant indica la casta, la religió i la situació social de qui el porta. Les dones només poden combinar el vermell i el groc si acaben de tenir un fill. Les casades portaran braçalets, anells als peus i una ratlla vermella al cabell.

Ja ens comença a semblar que, mica en mica, absorbim una part d’aquesta essència que desprèn l’Índia. Cada vegada ens sentim més propers a aquest racó de món que amb uns recursos limitadíssims s’esforça per agradar.

També barbotegem l’indi: “Namaste” per saludar i acomiadar-se. “Aap kaise hain?” per preguntar com estàs. “Aap ka naam kya hai?” si volem saber el nom i “Mera naam Mercè/Bernat hai” per presentar-nos. “Dhanyavad” per donar les gràcies i “Phir milenge” per dir fins després. Per demanar una aigua freda utilitzem “Ek thanda paani”. No és gaire, però prometem evolucionar també en aquest aspecte “tchola tchola” (mica en mica).

L’art del regateig es posa en pràctica cada dia i ben aviat ja podrem estampar el nostre diploma a la motxilla.

Bikaner

Una ciutat coberta de pols, vibrant i sorollosa. El fort del s.XVI és dels pocs reclams que ara pot oferir juntament amb la ciutat antiga emmurallada.

Podeu observar el nostre "embassador"

Deshnok
El temple de Karni Mata, més conegut pel temple de les rates.

Jaisalmer

La ciutat daurada; laberint emmurallat d’estrets carrerons amb un magnífic palau, diversos temples i centenars de “havelis” d’aspecte enganyosament senzill. Passejar sense rumb fix pels carrerons és una experiència extraordinària.

Jodhpur
La ciutat blava; un inexpugnable fort corona la segona ciutat de l’estat.

Ranakpur

El temple jainí més increïble. Construït, com sempre, amb marbre blanc i sostingut per 1444 pilars, tots diferents.

Udaipur

Capritxosa i esplèndida filigrana, la Venècia d’Orient, és una de les ciutats més seductores. El llac Pichola és el gran protagonista d’aquest lloc, però diversos palaus imperials s’esforcen per robar-li el paper principal que havien tingut en el passat.

Aquí hem pogut veure i tocar per primera vegada un elefant de dimensions descomunals.

Pushkar

Explica un poema èpic que Brahma (déu hindú) va deixar caure una flor de lotus a terra i en sorgir aquesta petita vila envoltada de muntanyes. Fileres de ”ghats” sagrats voregen un llac de místic magnetisme on milers i milers de persones netegen cos i esperit.

Aquí hem coincidit amb la “kartik purnima” (lluna plena) del vuitè mes en el calendari hindú, justament quan es programa la Fira del camell. Centenars de milers de persones inunden els carrers, els temples, els “ghats”... per participar d’aquest gran esdeveniment, força estressant, val a dir-ho.

Jaipur

La ciutat rosa; capital del Rajasthan i prop de tres milions d’habitants. Avingudes sempre transitades, divideixen la ciutat en rectangles, cadascun dedicat a un ofici diferent. L’observatori astronòmic, el fort i palaus són visites gairebé obligades. El temple del Déu Sol, més conegut com el temple dels micos, fascina a tot aquell que va cercant miríades.

Fins aquí la nostra breu trobada amb aquestes terres. No sabem si ens n’hem d’acomidar definitivament o és un fins a reveure. Carreguem les nostres motxilles i fem via (mai millor dit, doncs ens estrenarem amb els desplaçaments en tren) cap a Uttar Pradesh, l’estat més poblat de l’Índia.

TOCANT ELS PEUS DE L’HIMÀLAIA!!

Des de Srinagar, en direcció nord-est i després d’un llarg trajecte amb jeep força caòtic, vam aconseguir arribar a Sonamarg, una enorme vall envoltada de cims des d’on es pot admirar, entre d’altres, el començament de la gran serralada de l’Himàlaia. Des d’allà s’inicien diferents opcions de senderisme o trekking. N’hi ha que són només d’un dia però poden arribar a ser d’una setmana o deu dies.

Després de comprovar el nostre estat de forma vam veure clar que la nostra opció no podia ser massa ambiciosa. Amb tot, la majestuositat de la natura ens va obnubilar, i la satisfacció va compensar, amb escreix, l’esforç realitzat. Vam poder admirar de prop el glacial Kolahoi, el cim del qual arriba a 5.425 m.

Amb aquesta nova experiència, ens acostem, a poc a poc, a la nostra primera miríade. A la propera trobada amb vosaltres, ja haurem deixat enrere terres Caixmirs i esperem poder seguir trobant noves miríades en el trepidant camí pel Rajasthan.

LIVING IN CAIXMIR!!

Rodejat per les muntanyes Pir Panjal i l’Himalai occidental, la vall de Caixmir s’estén per l’Índia i Àsia central. Tant la seva cultura com el seu aspecte, aquesta zona musulmana està més a prop d’Afganistan o Iran que dels estats veïns de l’Índia.

Srinagar està dividida en barris pel llac Dal i els afluents del riu Jhelum. El llac Dal és la joia de Srinagar, un enorme i polit llençol d’aigua reflexa els balcons de fusta tallada de les cases flotants i els ennuvolats pics de les muntanyes Pir Panjal. Un espectacle ple de colors pels nostres sentits!!

Les cases flotants ofereixen un viatge al passat. Barques de fusta de pi que constitueixen autèntiques viles flotants amb precioses porxades amb vistes al llac decorades amb fusta de noguera.

Passejar per la ciutat és descobrir la manera de fer caixmir. Els mercats porten la vida als carrers, omplint-los de color, olors i soroll. Ara bé la condició musulmana impera amb força i manté la dona al marge, incloent les estrangeres. És fa difícil poder relacionar-se amb normalitat sinó compleixes els costums del vestir.

La curiositat i el desconcert dels nens i les nenes ens omple cada dia d’energia i ens anima, al mateix temps que ens acosta a la realitat.

L’últim grup de nens, en veure’ns saludar, va córrer alegrament fins a empaitar-nos!! Quant afecte ens van regalar en tan poca estona!

Parada i fonda al llac Dal

El nostre pa (isatge) de cada dia

Doncs no ens han enredat, no!!

Estem en un paradís passat per aigua. Vivim en una "houseboat" (barca-casa) al mig del llac Dal, on tot és vida. Ens podem passar el dia observant el vaive dels remers en les seves "chikares" de venda ambulant: flors, llavors, safrà, teles, verdures, begudes, tabac, gelats, postals, bateries per mòbils, tot el que es pugui imaginar i més en un cop de rem!!

Veure sortir el sol és un regal.

Infinitat de canals donen forma a aquest racó de món. Així que no hi ha més remei que navegar amb la nostra barqueta quan volem sortir a passejar. 

Veure pondre's el sol és també un altre regal.

Primer contacte amb l'Índia!!

Després d'un llarguíssim viatge hem aterrat a una Delhi sorprenent: calor asfixiant, vehicles per tot arreu, claxons sonant constanment, colors i olors, tots els edificis a mig fer o desfets a mitges, menjar, fruita i flors, gent de tota mena omplint cada racó...

Hem vist un home amb un cartellet escrit que deia: Maria Merce Boix Roca i, molt amablement ens ha presentat Delhi i ens ha portat a l'hotel que haviem reservat des de casa.

Vista des de la finestra de l'hotel de Delhi (és l'única foto que tenim)

De seguida hem decidit que aniriem a l'ambaixada per dir: Eps! que ja som aquí, inscriviu-nos allà on calgui i compteu amb nosaltres. Però sense saber com, hem acabat en una oficina de turisme on ens han enredat per agafar un vol demà mateix cap a Srinagar, al nord, a la província de Kaixmir. Allà ens han reservat una habitació en una casa flotant al llac Dal durant una setmana. Ja veurem tots plegats si ens han enganyat gaire. Ens asseguren que és preciós!

Be, familia i amics, tot just estem descobrint aquest raconet de món...

Una encaixada enorme de la parelleta!